Sóc Joan Figueres i Bautista, nascut a Terrassa l'any 1959

​

Em dedico professionalment a la música des de molts dels seus àmbits: creació i composició, ensenyament i didàctica, divulgació, interpretació, investigació, etc.

Tots aquests camps es concreten, actualment, en una activitat bastant intensa dins de l’espai de l’Escola Municipal de Música “Josep Aymerich”, de la Garriga, a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona.

​

L’activitat docent, però, tot i ser la meva principal ocupació, no és la única ni la més representativa, per diversos motius, alguns dels quals esmentaré, ni que sigui de passada.

La meva formació com a músic instrumentista va començar tard i precàriament. Malgrat tot, ben aviat vaig poder exercir professionalment alternant, gairebé sempre, la docència amb la pràctica instrumental. I així fins ara, durant més de trenta anys.

​

Motius de salut m’han retirat dels escenaris, de tota mena i de tot arreu, i m’han abocat del tot a ocupacions menys arriscades (aparentment).

Compondre, per exemple, ho faig com autodidacta, però sovint, i gairebé sempre per encàrrec. He fet (i faig) música per dansa, per teatre, per televisió. Obres per cor, per orquestra, una òpera, diverses cantates, etc.

​

Idear, realitzar, dirigir, i/o publicar material musical didàctic és també una dedicació freqüent. M’encarreguen audicions musicals, concerts familiars, espectacles didàctics, arranjaments i enregistraments en CD. He realitzat llibres i material pedagògic en l’àmbit del violoncel, del llenguatge musical i de la història de la música.

​Enregistrar i editar maquetes i discos també ha ocupat darrerament part del meu temps. En estudi o en directe faig presa de so, edició i postproducció, ja sigui per a arxiu documental, ja sigui per edició comercial.

​

Revisar, transcriure i copiar música en suport informàtic és una tasca que realitzo amb assiduïtat gairebé des dels inicis de la informàtica musical. He treballat amb el primer ordinador exclusivament per a música, el Yamaha CX5M; també amb Atari; i finalment Makemusic Finale, sempre amb plataforma Apple Macintosh.

​

Aquest és el panorama que em defineix avui per avui, i segur que m’estic deixant alguna cosa, que una hora o altra sortirà.

​

He de dir que em costa molt no implicar-me en la feina, més enllà de l’aspecte purament professional.

​

Faig el que m’agrada i/o m’agrada el que faig. Una realitat ben difícil de portar, i que fa que sovint hagin de ser els altres (aquells o aquelles sense els quals no sabríem estar) qui ens facin veure que potser en fem un gra massa.